Aquests dies estem escoltant parlar d’una infecció que ens era llunyana: la verola o la pigota. Concretament ens ocupa una variant que ompla diaris i xarxes socials coneguda com la verola del mico.

Recordem primer què és la pigota i cóm es va eradicar, doncs resulta força interessant la història.

La pigota era una malaltia infecciosa greu i contagiosa amb una morbimortalitat important. L’agent responsable és el virus de la verola, del gènere Orthopoxvirus.

La pigota es transmetia per inhalació del virus contingut a l’aire provinent de les mucoses d’una persona infectada o bé per contacte directe amb fluids corporals infectats o objectes contaminats. La clínica més freqüent era la que es coneixia com la verola major que cursava amb lesions pustuloses extenses i febre alta. Tot i que les lesions cutànies podien assemblar-se a les de la varicel.la, la distribució de les mateixes, la seva cronologia de presentació i la clínica acompanyant ajudaven a fer el diagnòstic, a banda, és clar, de les diferents probes de laboratori.

De fet, és possible que cap dels metges actualment en actiu haguem vist mai una pigota, doncs el 8 de maig de 1980 la 33ª Assemblea Mundial de la Salut la va declarar eradicada i els darrers casos autòctons notificats en el nostre país van ser al 1950.

Molts de nosaltres tenim un senyal al braç o a la natja corresponent a la vacuna de la verola.

La Llei de 25 de novembre de 1944 de Bases de Sanidad Nacional va establir l’obligatorietat de la vacunació contra aquest patogen, i en 1954 es va declarà l’eliminació de la verola a Espanya.

A l’octubre de 1979 es va publicar al BOE la suspensió de la vacunació obligatòria.

L’èxit en l’eradicació de la pigota la devem a Edward Jenner (1749 – 1823) que, a finals del segle XVIII, va observar que els ramaders que munyien vaques infectades per la verola bovina tenien una malaltia pustulosa a les mans d’evolució benigna que els protegia contra la verola humana. Això el va portar a descobrir la vacuna antivariolosa.

No obstant, abans de la descoberta de Jenner voldria destacar una altra figura molt important en la lluita contra la pigota. Es tracta d’una dona anomenada lady Mary Wortley Montagu, esposa de l’embaixador britànic a Istanbul, lord Montagu. Mary va passar la pigota al 1714 i va sobreviure; el seu germà, en canvi, va morir.

Tornem a Edward Jenner. De nen, Edward també va passar una pigota que li va deixar seqüeles; per tant, a l’igual que lady Montagu va buscar sistemàticament la manera de protegir la humanitat d’aquesta infecció. Conexia la variolació, però buscava alguna cosa més eficaç i segura.

Com era un metge rural, Jenner va tenir l’oportunitat d’observar que els ramaders que munyien vaques amb la verola presentaven ampolles a les mans i no contreien la infecció humana. El 14 de maig de 1796, Jenner va extreure pus de les ampolles de verola bovina d’una camperola, Sarah Nelme, i el va inocular a un nen que es deia James Phipps. Aquest nen, al cap d’una setmana va emmalaltir durant un parell de dies i es va recuperar. Sis setmanes més tard, Jenner el va infectar amb el virus de la verola humana sense que patís cap problema. Va repetir aquest procediment en 22 persones més sense que cap presentés problemes greus. Així es va inaugurar un dels procediment de salut pública més importants.

Parlem ara de la verola del mico o MPXV (pel seu acrònim de l’anglès, monkeypox virus) ja que és una infecció de la que darrerament se n’està parlant molt per la seva irrupció en el nostre medi.

Si bé la pigota s’ha eradicat, hi ha un altre tipus de verola, la coneguda com verola del mico (a partir d’ara, MPXV) que, si bé és una infecció present en determinades zones d’Àfrica Central i Occidental, no és coneguda en el nostre entorn.

Els casos de MPXV sovintegen a Nigèria i, segons el darrer informe del Centre per al Control de Malalties de Nigèria, el país en va registrar 558 casos entre 2017 i 2022. No obstant, l’alerta arriba a Europa després que Portugal i Regne Unit registressin recentment brots d’aquesta zoonosi. Segons l’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit el primer cas, detectat el 7 de maig de 2022, corresponia a una persona amb antecedents de viatges recents a Nigèria que és d’on es creu que va contraure la infecció.

Front l’increment de casos i l’expansió cap a diferents països, el 23 de juliol de 2022 va tenir lloc la Segona Reunió del Comitè d’Emergència del Reglament Sanitari Internacional i el director general de l’OMS va declarar que el brot constituia una emergència de salut pública internacional.

A data d’avui podem consultar el nombre de casos declarats en el següent link del CDC.

Espanya segueix a EUA en nombre de casos reportats, 4577 (data de consulta 04/08/2022). És l’estat que presenta la incidència més alta de tot Europa.

Què és la MPXV?

És una malaltia viral zoonòtica (d’origen animal) pròpia de l’Àfrica Central i Occidental que esporàdicament afecta altres regions.

Els possibles hostes del virus són molts, però cal destacar els rosegadors. També micos i humans.

És un virus de la família Ortopoxvirus a l’igual que el virus de la verola i el virus Vaccinia, aquest darrer utilitzat en el passat per la síntesis de la vacuna contra la verola.

Va ser descrita per primer cop en 1958 en una instal·lació danesa de manteniment de micos per a la investigació. El primer cas en humans es va descriure al 1970 a la República Democràtica del Congo (antic Zaire) en un nen de 9 anys.

Des de llavors s’han notificat casos en humans de manera regular i creixent, sobre tot a Nigèria. Fora d’Àfrica els casos descrits corresponien a persones provinents de països africans afectats o bé infectats per contacte amb animals importats. El primer gran brot fora d’Àfrica va succeir al 2003, als EUA, amb 47 casos; l’origen va ser un determinat tipus d’esquirol que havia estat en contacte amb rosegadors infectats importats de Ghana.

Quins són els símptomes del MPXV?

1) Sol causar una malaltia autolimitada i la majoria de les persones afectades es recuperen en un període d’entre 2 i 4 setmanes, però alguns casos poden ser de malaltia greu i molt greu.

2) La incubació pot ser de 5 a 21 dies.

3) La clínica inicial sol ser febre, mal de cap, dolors musculars, manca de gana, cansament i inflamació dels ganglis.

4) Al cap d’entre 1 a 5 dies apareix un exantema (taques a la pell) inicialment localitzat en àries genitals, perianals i periorals i que progressivament es pot estendre cap a altres localitzacions. Les lesions poden ser de diferent mida i evolucionen de manera uniforme i seqüencial (màcules – pàpules doloroses – vesícules amb contingut transparent o purulent – crostes).

Les formes més greus solen donar-se en infants, dones embarassades i persones immunodeprimides.

Cóm es transmet?

La transmissió es produeix sobre tot d’animals a humans, però també és possible la transimissió entre humans.

Per infectar-se cal tenir contacte estret amb una persona malalta ja que el contagi es dona a través de les lesions cutànies, secrecions respiratòries o objectes contaminats. Actualment el risc global es valora com a moderat per a les persones que tenen múltiples parelles sexuals i baix per a la població general.

Cal tenir en compte que el període de transmissió pot anar des d’uns 5 dies abans de l’aparició de les lesions a la pell fins que les lesions hagin cicatritzat del tot.

Cóm es tracta?

La majoria de símptomes es resolen sense tractament. És important tenir cura de les erupcions a la pell deixant-les assecar si és possible o cobrint-les amb un apòsit humit.

Es recomana l’aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.

I els contactes, què han de fer?

No cal que facin aïllament, però sí que cal que estiguin amatents a l’aparició de símptomes o de lesions durant els 21 dies posteriors a l’exposició; en cas d’emmalaltir han de consultar amb el seu metge. Al ser una infecció de declaració obligatòria, el servei d’epidemiologia farà la vigilància corresponent.

Es pot fer prevenció?

A Catalunya, la campanya de vacunació contra MPXV va començar el 21 de juliol i es destina a persones amb alt risc de contraure la malaltia.

A les persones que han estat exposades al virus i que tenen factors de vulnerabilitat se’ls hi recomanarà la vacuna contra la verola dins dels 4 dies posteriors a l’exposició.

En la web de la Generalitat de Catalunya trobareu tota la informació actualitzada.

Afegeixo una infografia com a resum força útil.

Unes reflexions

L’emergència de la MPXV com a patogen humà possiblement respon a aspectes relacionats amb la salut global:

1) Canvi climàtic.

2) Explotació excessiva i descontrolada de la selva tropical amb major exposició a espècies d’animals salvatges.

3) Conflictes polítics i violència en àries amb presència de la malaltia.

4) Elevada mobilitat de les poblacions.

5) Disminució de la immunitat de grup. Es creu que al menys el 70 % de la població mundial no té immunitat contra la pigota ni el MPXV després de l’eradicació de la primera en 1980 i l’aturada en la vacunació.

Per tant, aquesta malaltia de la que m’he ocupat en aquesta publicació segurament no serà l’única que se’ns presentarà en els propers anys. Disposem d’una vacuna i també hi ha algun antiviral que pot resultar útil per controlar la infecció; ara bé, hem de ser conscients que el model neoliberal i la globalització que l’acompanya comporten posar en risc el fràgil equilibri dels ecosistemes i així facilitar el pas de patògens cap a la nostra espècie posant en risc la nostra pròpia supervivència. I no val només ocupar-nos d’aquests problemes de salut quan afecten els països rics, hem de preocupar-nos també de les persones que habiten països pobres. Només tenim un planeta, és un espai compartit i és una responsabilitat de tots tenir-ne cura.

FONTS

VacunasAEP. Comité Asesor de Vacunas (26/05/2022). La vacunación contra la viruela en España en los años anteriores a su erradicación. Disponible a: https://vacunasaep.org/profesionales/noticias/la-vacunacion-contra-la-viruela-en-espana-en-los-anos-anteriores-su-erradicacion

VacunasAEP. Comité Asesor de Vacunas (19/05/2022). Viruela del mono en humanos: Incremento de casos y limitadas opciones de prevención con vacunas. Disponible a: https://vacunasaep.org/profesionales/noticias/viruela-del-mono-incremento-de-casos

Limia, Mª A i Sánchez-Cambronero, L. (24/06/2022). ¿Volveremos a vacunarnos de la viruela? The Conversation. Disponible a: https://theconversation.com/volveremos-a-vacunarnos-de-la-viruela-185642

Generalitat de Catalunya. Agència de Salut Pública de Catalunya (20/05/2022). Nota informativa sobre la verola del mico. Disponible a: https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/V/verola-mico/nota-informativa-verola-mico.pdf

Generalitat de Catalunya. Salut. Roda de premsa (20/07/2022). Què és la verola del mico? Disponible a: https://govern.cat/govern/docs/2022/07/20/17/08/f001629e-7f0e-46de-8c1b-3502b6288580.pdf

European Medicines Agency. Science Medicines Health. Imvanex (25/07/2022). Disponible a: https://www.ema.europa.eu/en/documents/overview/imvanex-epar-medicine-overview_es.pdf

CDC. Centers for Disease Control and Prevention. Monkeypox. Vaccine Guidance (2/06/2022). Disponible a: https://www.cdc.gov/poxvirus/monkeypox/clinicians/smallpox-vaccine.html

Vela, A. (20/05/2022). Así es la viruela del mono, la infección vírica que ha llegado a Europa. National Geographic España. Disponible a: https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/asi-es-viruela-mono-infeccion-virica-que-ha-llegado-a-europa_18271