L’aigua és un element que se’ns fa present des del mateix moment en què irrompem al món, ens acompanya, se’ns fa imprescindible i persisteix quan ja no hi som. Amb una remor tranquil·litzadora o amb una fúria demolidora, ens dóna pau o temor, ens dóna unes emocions que sentim sense adonar-nos-en que és per ella, i no pensem en la seva transcendental importància per la nostra vida. És una realitat compartida, un lloc comú de trobada, propera, essencial, immanent, que de tant quotidiana i òbvia no valorem. No podem continuar menystenint-la. El seu menysteniment ens aboca a la nostra pròpia extinció. La nostra mateixa realitat existencial està en joc.